l´Esperança

Aquell joc, aquell “mica en mica” que havia pactat li encantava, però el desconcertava i el posava un tant nerviós.

Ella tenia un treball llavors, havia quedat, havia estat ausent per això, i ell només desitjava arribar a casa i trobar-se a la porta un comodí enganxat a la porta, just abans de que, sense ni haver assimilat el fet, ella baixés per les escales que porten al terrat.

Ricard sigue escribiendo y yo le sigo ilustrando.

http://quotidianitats.wordpress.com/